Com treballar amb documents d’OpenOffice quan no està instal·lat?

Si estàs en un ordinador on no pots instal·lar programari i només disposa de Microsoft Word, pots usar aquest convertidor de .odt a .doc. Tan mateix, si t’interessa saber “el perquè” d’aquest format que ha motivat que el proper 26 de març sigui el “Document Freedom Day“, pots seguir llegint…

El format de document usat per l’OpenOffice és l’Open Document Format (ODF), un format per a guardar la informació que:

• és un estàndard de la ISO (International Organization for Standarization), com ho són les mides de paper DIN-A4 (ISO-216), o les normes de qualitat (ISO-9000)
  • Microsoft també està intentant fer que el seu format (OpenXML) sigui un estàndard; tan mateix, de moment no ha pogut perquè ha presentat una proposta molt extensa i complexa, que en realitat no descriu tots els detalls (aquest web explica els motius). No seria el primer cop, que promou un format, i després realitza canvis per tal que només es vegi bé el que s’ha creat amb els seus productes… De fet, dels judicis contra aquesta companyia s’ha forjat el terme “Adopta, estén i aniquil·la” (Embrace, extend and extinguish) per reflectir el que ha fet en més d’una ocasió. És una versió sofisticada del “llop que es disfressa amb llana d’ovella“.
  • existeix un tercer format, promogut pel Govern Xinés, anomenat Uniform Office Format (UOF). Aquest format de moment no és estàndard, però al ser usat per una “administració tan gran” és el que s’anomena un estàndard de facto (com el de Microsoft, pel fet d’usar-lo en els seus productes). Actualment existeixen convertidors amb l’ODF, i declaracions per part dels promotors de UOF i ODF de mirar de fusionar-los (no sembla senzill, tècnicament parlant…).
• està disponible en moltes aplicacions (de fet la mateixa Microsoft va indicar que el seu producte podria usar l’estàndard amb un “complement”… però es tem que usi l’estratègia Embrace, extend and extinguish, també hi ha altres projectes per a fer que el Ms-Word pugui treballar amb l’ODF).
• està recolzat per un munt d’organitzacions.
• ja hi ha molts països que han decidit usar aquest format per als seus documents, independentment de les aplicacions usades, amb l’objectiu de garantir-se l’accés a la informació.
• el proper 26 de març se celebrarà el “Document Freedom Day“, per a divulgar la importància de treballar amb formats de documentació lliures (altrament, hi ha gent que no pot llegir els documents que va fer fa set anys, perquè estan en un format propietari del qual no es coneix com extreure’n les dades, i el programari ja no està disponible).

Per acabar, un fragment interessant d’un document en català del Document Freedom Day: “Vivim en una era digital on els documents de paper estan progressivament essent reemplaçats per registres electrònics. Ara fins i tot ja podem albirar el dia que deixem d’utilitzar el paper i el boli. En aqueixa situació, la pervivència al llarg del temps de les dades és essencial. Això és especialment important per als contractes legals i els documents dels governs, que han de romandre per dècades, o fins i tot segles. De la mateixa manera que hi ha hagut molts proveïdors que han ofert paper i bolis al llarg de la història, no només un, el mateix cal per als formats electrònics, que han de ser independents d’un únic proveïdor. Aquesta és l’única garantia d’un accés a llarg termini a les dades, encara que les empreses responsables desapareguin, canviïn llurs estratègies o augmentin dramàticament llurs tarifes.“

Per tant, crec que el millor, enlloc de convertir els documents a MsOffice, és usar l’OpenDocument amb qualsevol dels editors que el suporta.

Avui he vist uns vídeos que em van enviar:

A Vision of Students Today

Information R/evolution

The Machine is Us/ing US

i m’han agradat! a part dels missatges, el que més m’ha agradat és la forma de presentar-los…

que traduït a l’era digital, l’XML ja el tenia vist, però el CSS n’ha fet una bona posada en escena…

o en llenguatge musical, la partitura era bona i l’interpret excel·lent….

sovint penso que “tot canvia per a que tot resti” –sembla que ho va dir un tal Heràclides–, al veure el vídeo dels joves “desafiant amb les seves veritats quotidianes” i els comentaris “reaccionaris” que sovint fan els “més madurs”… he recordat que Aristòtil ja deia “Què en farem d’aquest jovent?”…

així que crec, que només ens queda REpensar…